Search results for "Tradició clàssica"
showing 6 items of 6 documents
Les Amazones com a model d´inversió social
2013
La figura de l´Amazona, singularitzada en les diverses reines que apareixen al llarg de la literatura des de l´època grega, es caracteritza per la pertanyença a un estat ginecocràtic que trenca les normes socials tant de l´Antiga Grècia com de les societats cristianes de l´Occident europeu. Normalment aquesta inversió és castigada pels autors, o bé amb la mort al combat, com a l´Antiguitat, o bé amb la derrota amorosa que les fa participar de bon grat de la societat patriarcal establerta. En tot cas, el punt de vista dels autors és força variat i també manifesta una admiració per la valentia d´aquestes dones de naturalesa indòmita, qualitat que les fa encara més atractives als ulls del sexe…
Els diàlegs socràtics de Llorenç Villalonga
2017
Per la seva condició d?inigualable narrador, Llorenç Villalonga ha estat estudiat des de múltiples vessants, també des de l?estudi de la tradició clàssica. Les seves dues obres de tema més eminentment clàssic, Fedra i Aquil·les o l?impossible, han estat àmpliament investigades. Aquest article, però, es dedica a repassar la influència de la figura de Sòcrates en l?obra de Villalonga, molt important a partir de la publicació de Bearn o la sala de les nines (1956), centrant-se, sobretot, en Diàlegs socràtics, un relat fascinant de l?autor mallorquí que tracta un dels punts centrals de l?obra de Villalonga, la mort, a través de la figura del pensador atenès, i que mai ha estat analitzat a fons.
Virgili com a model de l´assimilació d´idees a la visió mil·lenarista del llibre VII de les Divinae Institutiones de Lactanci
2014
El llibre VII de les Divinae Institutiones presenta una panoràmica detallada de la fi del món des d´un punt de vista mil·lenarista, on s´inclouen nombroses referències que Lactanci adopta de diverses fonts. És un tret característic de l´autor africà l´assimilació d´idees de molt diversa procedència, entre les quals destaquen les provinents d´autors clàssics llatins com Ciceró o Virgili. El present treball analitza la manera com Lactanci insereix aquestes referències, i en particular les cites de Virgili, a la descripció mil·lenarista de la fi del món. La contemplació de les ànimes al riu Leteu il·lustra la relació entre la visió neoplatònica i la cristiana de l´ànima; la descripció de l´Eda…
Traducció i recepció de la cultura clàssica. Sobre els fonaments clàssics de la teoria i la praxi traductològiques
2019
El document ha estat objecte d'un ajut per part del SPL. Tant la teoria de la traducció com la seua pràctica, inclosos els principis metodològics i el conjunt d'activitats i eines emprats per a la seua docència i aprenentatge, tenen unes arrels a l'intercanvi i la reflexió lingüistics al món antic. Both the theory and the practice of translation, including its methodological issues and the different strategies and tools used for its teaching and learning have their roots in linguistic interaction and linguistic reflection in the Ancient times.
Traducció i recepció de la cultura classica. Una història de l'imaginari europeu.
2021
El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. En el marc de l’assignatura «Traducció i recepció de la cultura clàssica» aprofundim en el coneixement del llegat clàssic grecoromà i en la seva pervivència al llarg de la història, així com en les relectures i reescriptures de motius clàssics que vertebren l’imaginari europeu (principalment, però no exclusivament). Evidentment, en l’estudi de la transmissió del llegat clàssic hi té un pes significatiu l’anàlisi de la feina de traducció i retraducció que al llarg dels segles ha permès la pervivència i difusió del món clàssic.
Llatí i consciència política a la Catalunya setcentista
2014
Resum: El propòsit d’aquest article és palesar que la presència del llatí al segle XVIII a Catalunya no es redueix a edicions escolars, documents jurídics, tractats d’apologètica catòlica i escrits de devoció i pietat. La llengua llatina serveix també per difondre idees i postulats polítics al voltant d’esdeveniments del moment. En aquestes pàgines ens centrem en una sèrie de textos en llatí que han estat menystinguts o simplement ignorats per historiadors i filòlegs per raons lingüístiques i estètiques. Objecte de la nostra anàlisi són, sobretot, els escrits que descriuen els dos setges que Barcelona va patir la tardor del 1705 i la primavera de l’any següent. Particular atenció mereixerà …